|
Avui, dissabte 25 de juliol de 2009, solemnitat de l'Apòstol Sant Jaume, han pres possessió quatre nous canonges a la catedral de Barcelona: Mn. Sergi Gordo Rodríguez, Mn. Josep Serra Colomer, Mn. Josep M. Turull Garriga i Mn. Josep Vives Trabal. 
L'acte ha començat a dos quarts d'una de la tarda. En primer lloc, a la sala capitular, s'ha celebrat una sessió extraordinària del Capítol de la catedral, iniciat amb unes paraules del degà, Dr. Joan Guiteras Vilanova, que ha acollit els nous canonges amb unes paraules de benvinguda. Seguidament, aquests han fet la professió de fe i la promesa de guardar fidelment els estatuts i els costums legítims del Capítol i de la catedral. Tot seguit, els membres del Capítol i els assistents han anat en processó a la capella del Santíssim Sagrament, on varen pregar uns moments en silenci. Des de la capella del Santíssim tots els presents han anat cap al cor de la catedral, on s'ha resat l'hora litúrgica de Sexta. Finalment, precedits sempre per la Santa Creu, els presents s'han traslladat a l'altar major, on s'han cantat les antífones de Santa Eulàlia i de la Santa Creu, titulars de la catedral, amb les pregàries corresponents. L'acte ha acabat amb l'abraçada fraternal dels membres del Capítol als nous canonges. A continuació, el clergat i els fidels assistents han passat al claustre on han pogut saludar els nous canonges, mentre ha estat servit un senzill refrigeri per a tothom. Barcelona, 25 de juliol de 2009. Paraules del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe Metropolità de Barcelona Celebrem un acte important per a la nostra Catedral de Barcelona, per al Capítol de canonges i per l'arxidiòcesi. La creació de quatre nous canonges d'aquest cabildo al servei de la nostra estimada Catedral Basílica. Per motius religiosos i turístics, a més de l'excel·lent ubicació de la Catedral en el barri gòtic de la ciutat, la nostra Basílica amb el claustre i dependències està sempre molt visitada i és moltíssima l'activitat que s'hi realitza. Era necessari oferir al Capítol de Canonges nous membres per tal que disposant de temps, compatible amb el seu treball pastoral que realitzen, puguin col·laborar aportant la seva dedicació, el seu treball i la seva competència Agraeixo als nous canonges que avui amb aquesta cerimònia prenen possessió del seu càrrec, que hagin acceptat aquest servei eclesial que els hi encomano. Com a membres del Capítol Catedral entren avui a formar part d'aquesta institució eclesial, antiga i venerable, per tal de formar un cos, compenetrant les seves veus en la lloança a Déu i els seus serveis en bé de la pastoral que es realitza en la nostra Catedral en bé dels fidels. En la reforma del Codi de Dret Canònic de 1983, el Capítol de Canonges ve configurat com un col·legi de sacerdots (cf. can. 503). Això demana que entre tots els canonges hi hagi un esperit col·legial, una actuació conjuntada i travada amb el repartiment d'encàrrecs i serveis entre els canonges. Tanmateix aquest col·legi de canonges té, en la reforma del Codi piobenedictí unes funcions ben assenyades. En primer lloc, li correspon la celebració de les funcions litúrgiques més solemnes a l'església Catedral. Aquesta és una funció que es realitza molt i amb molta dignitat en la nostra Catedral amb la participació d'una munió de persones que venen de diferents barris de la ciutat de Barcelona, de la resta de l'Arxidiòcesi i d'arreu del món. Em plau posar en relleu i agrair l'esforç que realitza el Capítol per facilitar les celebracions litúrgiques amb solemnitat, autenticitat i molta participació per part dels fidels. Vosaltres, nous canonges, ajudareu a continuar i intensificar aquesta lloable activitat eclesial que estant realitzant els vostres germans canonges. La nostra Catedral és molt visitada per diversos motius: per a la celebració de l'Eucaristia, per pregar al Sant Crist de Lepanto i als sants i santes que hi ha en les moltes capelles, per celebrar el sagrament del perdó i els altres sagraments i per gaudir de la seva bellesa. Això demana una actitud constant d'acolliment d'aquests milers i milers de persones que venen a la Catedral per tal d'oferir-los-hi els diversos serveis que desitgen obtenir amb la seva visita. En el nostre temps que té una urgent necessitat d'evangelització, sempre he pensat que a les visites artístiques, culturals i turístiques a la Catedral és bo poder oferir missatges i reflexions evangelitzadors i catequètics, tenint en compte els continguts religiosos que són objecte d'aquestes visites. Sé que us hi esforceu i que desitgeu intensificar-ho en la mesura de les possibilitats La cura del patrimoni religiós, artístic i cultural de la Catedral està confiat al Capítol de Canonges, i això en la nostra Catedral és una responsabilitat que demana un treball gran i constant. Aquí també em plau agrair-vos, benvolguts canonges, tot el que heu fet i esteu fent en la protecció, defensa, restauració i posada al servei dels cristians i de la societat tota la riquesa arquitectònica, escultòrica, arxivística i cultural de la nostra Catedral. Aquests dies estem gaudint ja de la restauració de la façana de la Catedral, pendents de col·locar ben aviat els vitralls restaurats i esperant finalitzar la restauració del cimbori. És un exponent ben visible del treball encara molt més gran que esteu realitzant per conservar tota la Catedral, mantenir-la i posar-la al servei de les seves finalitats essencials: el culte, i la cultura. Us felicito ben cordialment a vosaltres nous canonges del nostre Capítol Catedral de Barcelona i també als vostres familiars i amics i confio que amb l'ajut del Senyor, que no us mancarà, exercireu sempre el vostre ministeri en bé d'aquesta preuada institució que és la Catedral, seu del bisbe diocesà i exemple de la pregària litúrgica per a totes les esglésies de l'arxidiòcesi. Paraules del Dr. Joan Guiteras Intervenció del Sr. Degà a l'interior de la Sala Capitular, després d'entrar els nous canonges. Em plau, en aquest inici de la cerimònia, saludar-vos, Eminentíssim Sr., i saludar tots els Capitulars. Dono gràcies a la vostra Eminència, Sr. Cardenal, pel nomenament dels quatre preveres que avui s'incorporen al Capítol de la Catedral Metropolitana de l'Arxidiòcesi de Barcelona. Heu sabut nomenar quatre sacerdots que honoren als membres del Capítol. Els que avui començaran l'exercici del seu ministeri a la Catedral s'incorporen al Capítol. Una incorporació necessària i esperada. Mercès, Sr. Cardenal! Avui, en aquesta presa de possessió de les canongies, es manifesta la vitalitat d'una Església que, al llarg de les diverses promocions canonicals, és sempre viva i sempre és misteri de comunió. En aquest moment, penso en els canonges que, en altres temps, van dur endavant la tasca presbiteral en aquesta Seu. I ens els canonges emèrits que estan aquí presents i que són modèlics en el lliurament a la missió que els fou encomanada. Sortosament molts encara presten gran servei a la Catedral. Cal també agrair als emèrits la seva col·laboració, la seva bonhomia, les seves visions encertades en la dinàmica d'aquesta Catedral que té el privilegi d'acollir tantes persones per la litúrgia, la devoció als sants, la recepció del sagrament de la penitència i el de la confirmació. Gràcies, Srs. Canonges! Mercès per la vostra tasca i la vostra generositat. La Catedral Metropolitana és camí cap els homes, fent ús d'uns mots de la primera encíclica del papa Joan Pau II i que ell aplicava a l'Església. La nostra Catedral és oberta a creients i no creients, a visitants de tota mena que hi vénen tant per motius religiosos com artístics. En tots els aspectes, la Catedral ha de ser evangelitzadora. De fet, a la Seu de Barcelona hi ha un culte digne, una cura especial del temple com a tal -com evidencien les obres de restauració que s'hi duen a terme i la pulcritud de les religioses, tant en els ornaments com en els atuells litúrgics; la Catedral té constantment un catecumenat, una catequesi de confirmació, una catequesi pels pares dels qui s'hi bategen, etc. Tot fa que la Seu tingui una vida molt gran. Cosa importantíssima per a l'Església. Us puc dir als qui avui entreu al Capítol que, al darrera de tota aquesta vida, hi ha els canonges que, sortosament, treballem amb esperit de comunió. Puc ben assegurar, i m'alegra, que entre els capitulars hi ha respecte, comunió, responsabilitat i bonhomia. Entre nosaltres hi ha comunió i amistat. Us ajunteu, deixant les bromes que es fan sobre la poca diligència dels canonges, a un grup de preveres cordial i acollidor, tot i que en determinats moments els parers puguin diferir. Som servidors de l'Església i això ens fa sentir viva la comunió i la germanor sacerdotals. El Capítol de Barcelona, us ho dic amb tota veritat, us acull amb els braços oberts, una manera de dir que us ofereix tot el que és i té. Espera de vosaltres -i no dubte que serà així- la vostra aportació ministerial per sostenir tota la tasca del primer temple de la diòcesi i per secundar el pla pastoral que ha assenyalat el Sr. Cardenal de Barcelona. Que la missió que us atorga el Sr. Cardenal i que el Capítol concretarà ajudi a què tots plegats donem a Déu la deguda lloança i restem oberts als signes dels temps... Això reclama sintonia espiritual amb el Senyor, amb el Sr. Cardenal, amb el poble fidel... La Catedral, com altres temples, ha d'atendre els pobres, cosa que el Capítol fa tant a través del patronatge en diverses institucions caritatives com per l'ajut caritatiu als necessitats. Això, benvolguts, reclama una dedicació de temps i, per tant, M. I. Senyors, el nomenament porta una novetat en la vostra càrrega pastoral, quan vosaltres teniu també, a la diòcesi, uns càrrecs molt rellevants i delicats. La disponibilitat i la comunió entre tots serà una dinàmica apostòlica, duta en el que se sol anomenar pastoral de conjunt. Us demano, d'una manera especial que, com sempre ha volgut fer el Capítol, procureu ser molt acollidors. L'acolliment i només l'acolliment obra la via de l'evangelització. Estar en el Capítol comporta també un ajut fraternal en l'espiritualitat del sacerdot. Els moments de recés i de sessions capitulars també ajuden en aquest aspecte. La Catedral, doncs, és un organisme que necessita moltes mans disposades a treballar. He de valorar sincerament no sols la disponibilitat dels senyors canonges sinó també la col·laboració de les Auxiliars Parroquials de Crist Sacerdot i també l'ajut de personal seglar que amb fidelitat i eficàcia ens ajuden en el compliment dels objectius proposats pel Capítol. Dono les gràcies, d'una manera especial, als serveis de secretaria i d'economia; realitzen una tasca notable en eficàcia i tenen una gran paciència i una gran amabilitat per fer i desfer, cosa, de vegades, molt pròpia dels qui portem la càrrega del ministeri sacerdotal. Gràcies a aquestes persones i a tots els treballadors de la Catedral de Barcelona. Hi ha també un ajut, ara que fem obres, de les autoritats civils i dels fidels. La bona acollida de les persones és vital. I també ho és que el culte sigui digne. Els fidels s'han de trobar bé en les celebracions d'aquesta casa que és el primer temple de la diòcesi i l'església del nostre Pare i Pastor, el Sr. Cardenal Sigueu benvinguts. Us asseguro que és el desig sincer i joiós de tots i cadascun dels canonges de la Seu. Heu estat esperats i sou benvinguts. Ara ens pertoca a tots de treballar en la vinya del Senyor. En aquesta ocasió, Sr. Cardenal, en nom del Capítol i propi, us vull dir que en tot i per tot estem al vostre costat. Desitgem que el vostre lliurament de Pastor fructifiqui en comprensió i valoració de la càrrega pastoral amb què us ha carregat el Pastor de les ovelles, nostre Senyor Jesucrist. He dit Paraules de Mn. Sergi Gordo En nom dels nous canonges, ha pronunciat aquestes paraules: En nom dels nous canonges, i com el més jove dels quatre, se m'ha demanat que adreci ara unes paraules, que seran totes elles plenes d'un sol mot: GRÀCIES! Els quatre nous canonges, en primer lloc, agraïm al Sr. Cardenal Arquebisbe que ens hagi confiat aquest servei per al bé de l'Església de Barcelona. També ens plau manifestar-li la nostra disponibilitat de ser cooperadors del seu ministeri en un aspecte ben concret: el de la pregària, en nom i per a tota l'Església diocesana en aquesta que és la seva església pròpia, la S. E. Catedral Basílica Metropolitana de Barcelona. En ella el Sr. Cardenal Arquebisbe té la seva càtedra de mestre espiritual i l'altar des del qual presideix. De fet se'ns encomana que vetllem pel culte d'aquesta seu: pel seu bon desenrotllament, per la seva solemnitat, per la seva dimensió pastoral, per la seva manera modèlica de dur a terme el que se n'ha vingut a dir ars celebrandi ("l'art de la celebració"). Tant de bo que la multitud de fidels de tots els pobles i nacions que acuden a aquesta Catedral surtin havent experimentat, si més no, que han passat per un lloc sant. Que aquí puguem viure realment el pas del Senyor per les nostres vides tot cantant com el salmista: "Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor!". Unes sentides paraules d'agraïment les adrecem ara al Sr. Degà i a la resta dels membres del Capítol de la Catedral pel vostre càlid acolliment i germanor presbiteral, amb l'expressió, per part nostra, del desig de ser un ajut en el vostre ministeri a la Catedral. És amb vosaltres que se'ns encomana de continuar duent a terme el valuós servei que sempre heu realitzat en aquesta Catedral. Tant de bo que, amb l'impuls de l'Esperit del Senyor, sapiguem respondre com Església missionera als reptes pastorals d'avui. Volem contribuir encara més a continuar fent de la nostra Catedral una llar de silenci, de pregària, de contemplació de la Paraula de Déu amb les mediacions de l'art, la música i les tècniques modernes de comunicació. En aquest sentit m'ha fet reflexionar el fet que el passat dimecres, 22 de juliol, es varen treure les lones i la bastida que durant aquests darrers anys tapaven la visió de la façana de la Catedral als barcelonins, als fidels de l'arxidiòcesi i als nombrosos visitants de la nostra seu. I és així que molts han pogut retrobar i fins i tot redescobrir la bellesa d'aquest preuat monument, ben emblemàtic de la ciutat i de l'arxidiòcesi de Barcelona, aspecte que quedarà més patent quan, dins poques setmanes, quedin col·locats els vitralls de la façana, també restaurats. Aquest fet em sembla que té també una significació que va més enllà dels seus aspectes merament materials. En efecte, els nous canonges voldríem ajudar en el treball de continuar fent cada dia més viva la vida pastoral de la nostra seu, tant des de la vessant del culte com des de la cultura i la caritat. Si bé el culte és l'afer més visible de la Catedral, cal no oblidar que el culte "en esperit i en veritat" es continua en la caritat en accions benèfiques concretes a favor dels pobres i els malalts i en diverses activitats de foment de l'art sagrat, la música i el patrimoni cultural, cada vegada més valorades pels nostres conciutadans. Potser el cas més emblemàtic, però no pas l'únic, és el fet que el Capítol de la Catedral ha estat present en la fundació d'obres com la creació del primer Hospital de la Santa Creu (actual Hospital de Sant Pau), al servei dels malalts pobres, i l'Orde de la Mercè per a la redempció i alliberament dels captius del passat i ara de totes les formes d'esclavatge. Els nous canonges, units als nostres germans del Capítol, al clergat, a les religioses, escolans i tot el personal al servei de la Catedral, comptem amb tots vosaltres per formar un temple de "pedres vives". Amb vosaltres podrem "servir el Senyor amb alegria". La Catedral és casa vostra. "Som a la casa del Senyor". Sentim-nos-hi a la nostra llar, a la parròquia mare per a tots i totes, on el Senyor ens visita. Que quan sortim d'aquest temple puguem sentir que ens emportem el reconfortament interior del silenci i la pregària que ens impulsa al testimoni i la missió, la reconciliació i el perdó sagramental que ens refà per al camí de la vida, la crida que el Senyor ens adreça a un més gran servei i lliurament als germans, en definitiva la joia del seguiment del Crist. Per poder fer bé tot això, cal que no només nosaltres posem tot el nostre esforç i el nostre enginy, en la col·laboració que se'ns demana perquè la Catedral sigui la casa de tots els diocesans, sinó que ens cal també que el nostre servei vagi acompanyat de la comunió de la vostra pregària. Hi confiem de debò. Així com confiem que Déu ens ajudarà amb la seva divina providència, que farà que es converteixin en realitat els nostres bons desigs d'avui. I gràcies ben cordials a tots i a totes per la vostra assistència i participació en aquest acte.
ARQUEBISBAT DE BARCELONA
Nota de Premsa
|
